Article d’opinió.
La visita del Cullera a Les Abelles, ens deixà un sabor agredolç donat que els Gats Blaus varen fer un partit més que decent però amb algunes llacunes que l’impediren fer-se amb el triomf. El resultat final, 25-23 a favor dels locals reflecteix un encontre molt equilibrat entre els dos equips.
La diferència que negà als nostres d’endur-se la victòria va estar en que, de les quatre marques obtingudes, no es va transformar cap i ahí es va quedar l’amarga derrota cullerenca, ja que en eixe aspecte no vam tindre el dia de cara.
L’enfrontament va mostrar de tot: bons atacs, bones defenses, amb daltabaixos de ritme i errades, unes degudes a la precipitació o errada en l’opció triada: altres forçades per les defenses. De fet, l’evolució del marcador així ho indica: al minut 2, primera marca per Abelles aprofitant un desajustament defensiu greu, 5-0, deu minuts després empat gràcies a la culminació per Sancasto d’una jugada magnífica de la davantera. Als minuts 26 i 31, ens van caure dos marques més en contra, 17-5, i amb bon criteri, a les acaballes del primer temps, Palop transformà un colp de càstig per deixar el marcador en 17-8.
El segons temps va estar menys equilibrat, decantant-se el joc a favor del Cullera, amb contundents atacs de la davantera i algunes jugades de mèrit dels tres quarts, i al minut 61, una marca de Víctor reduïa la diferència a 17-13. Abelles es ficava “a tir” i tot feia presagiar que els Gats Blaus podrien remuntar, però al minut 65, una errada defensiva va permetre que els locals tornaren a allunyar-se 22-13, el que donà pas a un vendaval dels nostres, que reaccionaren amb dos marques de Noel i Adrià –minuts 66 i 70- 22-23. Dissortadament, a un minut per al final, concedirem un colp de càstig que deixà el marcador en el definitiu 25-23, tot i que encara vam tindre ocasions per fer-nos amb la victòria però no va estar el dia de la sort.
Resumint, bon encontre dels nostres front un conjunt entusiasta, correcte en atac, contundent en defensa i que va saber treure profit de les ocasions. A més va tindre la “virtut” de saber jugar amb l’arbitratge del Sr. Óscar Martínez Ramos, que va estar molt deficient, permetent o ignorant o sense adonar-se- d’un fum de placatges retardats i els continus fores de joc de la línia de tres quarts locals. No és una excusa ni una acusació, el Cullera va perdre i punt, però és urgent pel bé del rugbi valencià que la Federació territorial porte més cura a l’hora d’atorgar llicències.
Amb tot, la derrota queda una mica maquillada en aconseguir dos punts bonus: un ofensiu per obtenir quatre marques i l’altre defensiu per estar derrotats per menys de set punts de diferència.
Felicitar els nostres davanters, que es deixaren la pell, als tres quarts per la seua constància en atac i defensa –malgrat algunes errades de situació-, als mitjos per encarar les jugades com toca i a l’arriere, que si bé no tingué la sort de cara en els tirs a pals, va efectuar una magnífica actuació tant en atac com en defensa. Poc a poc el treball del cos tècnic va fent-se de notar molt positivament.
El Noi Ovalat.
