L’INTER CULLERA TORNA AL BON CAMÍ PER LA PORTA GRAN

Després de dos jornades consecutives gens agradables, els Gats Blaus ens oferiren una vesprada de bon rugbi acompanyat d’una clara victòria en derrotar el Sant Roc de València per un clar 44-19, que hauria pogut estar més ample però no més digne. Un resultat que a banda de reflectir el vist al terreny de joc, ve a reafirmar que els riberencs saben jugar i bé i que si és cert que els accidents ocorren en qualsevol activitat humana, també ho és que l’esperit de superació i combativitat és necessari per deixar-los arrere. I justament és el que feren els nostres.

Valorant l’actitud i demés dels nostres jugadors i cos tècnic, dona la impressió que més que retrobar-se a si mateix, el que feren fou centrar-se en les seues potencialitats, traient el seu ADN Gat Blau, xafar la gespa amb les botes, emprant el cap amb intel·ligència, controlant la tensió necessària i injectar la ineludible adrenalina. I així, els seus cossos es desplaçaren impulsats per cames fermes, ràpides i decidides.

I no es tracta de poesia –o millor simulacre de la mateixa- sinó que tots els assistents a l’encontre absorbirem aquest missatge individual i coral alhora. I si cal apuntar alguna cosa negativa no és altra que la magnitud de l’esforç dels cullerencs comportà que arribaren a l’últim quart d’hora del xoc prou desfonats físicament, i això ho aprofità el Sant Roc per tal de maquillar el marcador una mica i de pas recordar que en aquest esport mai pots rendir-te, i els visitants així ho feren. El seu mèrit va estar –i s’ha de valorar i felicitar- en no baixar mai els braços, sobretot en el transcurs de la primera part, aguantant com pogueren i sabien el vendaval blau i blanc.

Com a exemple, en les fases estàtiques cap equip conquistà una melée en contra i en les touches l’equilibri també va estar present. Això si, la nostra davantera va fer molt de mal en atac. Els terceres sortiren furibunds, penetrant i desconcertant la línia defensiva rival, la primera línia caigué sobre els agrupaments com un martell per tal de penetrar més en camp contrari, desarmant la disciplina seua disciplina amb passes curts, ben dirigits i amb bones recepcions gràcies a jugar agrupats –mai es quedà a soles un dels nostres-, el mig de melée va estar encertat dirigint els agrupaments i servint balons en els moments precisos; l’obertura emprà un joc al peu intel·ligent quan calia, passava balons en totes les seus modalitats: curts a segones línies incrustades en l’atac obert, llargs al primer o segon centre, depenent, i aquests també imprimiren velocitat a les seues accions de manera decidida amb passes de molta qualitat, sempre fent el seu joc i recolzant-se amb els ales quan calia o bé servir-los els balons per tal de culminar jugades, mentre les incorporacions de l’arrier proporcionaven superioritat numèrica i tàctica. I així anaren caient les marques, unes culminades pels davanters, altres per la línia. I recordem que davant una fèrria defensa visitant.

En definitiva, partit de nivell el jugat per l’Inter Cullera Forval, al qual els incondicionals despedírem amb una més que merescuda ovació reconeixent tots els seus mèrits i per la satisfacció de comprovar que de vegades les coses poden ixir d’una manera o d’altra, però quan es demostra que els Gats Blaus són el ventall de les essències del rugbi, ens he de descobrir. I és el férem com no pot ser d’altra manera.

A les ordres del col·legiat Víctor Borrás que va tindre una actuació correcta, el Cullera Forval formà amb: Gomis Piris, Sergi; Chornet Gimeno, Héctor; Manzanera López, Rubén; Nicola Llopis, Enrique; Martin Herrera, Gonzalo; Castelló Jerez, Adrià; Jaime Escobar, Eric; Sieres Català, Víctor; Sancasto Cañizares, Alexandre; Shinzato Perren, Alexis; Andres Rodriguez, Bryan; Valiente Pardo, José Francisco; Gadea Galera, Marcel; Ferrer Llopis, Álvaro; Palop Soler, Alexandre; Manzanera López, Noel; Gisbert Llopis, Santiago; Bobbio Castellano, Gabriel Ezequiel; Nacher Sebastià, Adrià; Moncho García, Iván; Selma Soler, Carlos; i Revuelta Manzano, Xavier. Tots brillaren a gran altura.

El Noi Ovalat.