Cullera, 6 d’octubre de 2020
La Jornada Esportiva de Portes Obertes de l’Escola de Rugbi del Cullera Forval RC, que es va dur a terme este passat dissabte al Camp Juan Palomares Corella, va resultar tot un èxit, vista l’àmplia satisfacció de tots els xiquets i xiquetes que hi participaren, i també la dels pares i mares que els acompanyaren des de la grada.
El camp es va dividir per a l’ocasió en quatre zones, per categories, i es varen seguir en tot moment les mesures de seguretat i higiene marcades per la COVID-19. A més d’un contingent nou de xiquets i xiquetes interessats, i que descobrien el rugbi per primera vegada, també estigueren presents els jugadors de l’Escola del RC Alzira, així com alguns séniors del Cullera Forval, fills d’exjugadors i un discjòquei que amenitzà la matinal.
Finalitzat l’entrenament, la Jornada de Portes Obertes continuà amb un tercer temps on cada jugador comptava amb el seu propi plat com a mesura de seguretat i també pizza del patrocinador del club Pizzeria Oh May. Es va regalar un baló a cada xiquet o xiqueta nous.
Als pares també se’ls va obsequiar amb un refresc per a vore més a gust les evolucions dels seus fills des de la grada.
Els entrenaments de l’Escola de Rugbi ja han començat, i seran en el mateix horari que els de l’equip femení: dimecres i divendres a les 18.30 h. Els qui necessiten reforç escolar, se’ls facilitarà amb una mestra titulada, que acudirà a les 17 h per a fer classes. Així mateix, hi haurà un berenar saludable amb fruita. El reforç escolar i el menjar seran debades per als jugadors de l’Escola.

Més informació: Eduard Calatayud, director tècnic del Cullera Forval RC (tel. 722 23 54 70).

El proper dissabte 3 d’octubre, a partir de les 10 h, el Cullera Forval Rugby Club organitza
una Jornada de Portes Obertes per a tots aquells xiquets i xiquetes, de qualsevol edat i
condició, que vullguen conéixer i provar la modalitat esportiva del rugbi que tants èxits ha
aportat a la nostra localitat al llarg de la seua història.
La Jornada tindrà un caràcter eminentment lúdic, amb diferents jocs i propostes amb baló a
càrrec d’entrenadors especialitzats i dels jugadors séniors del club, que en esta ocasió tan
especial participaran en l’entrenament com uns més. Valors com l’amistat, l’ajuda mútua, no
deixar ningú arrere i el treball en equip o en grup també estaran ben presents en esta
introducció al rugbi.
Les dos premisses de la Jornada seran la diversió i la seguretat. Així, només arribar al
camp, s’aplicaran i s’explicaran les mesures higièniques de protecció adoptades. Els pares,
mares i familiars podran assistir i vore les evolucions dels seus fills o filles des de la grada,
que comptarà amb un màxim de 75 persones i amb les separacions que marca el protocol
sanitari de la COVID-19. A més, hi haurà un tercer temps un poc diferent dels habituals, ja
que es durà a terme seguint les instruccions sanitàries de la pandèmia que estem
travessant.
Es pretén que tots els escolars que acudisquen passen un bon matí i coneguen allò
essencial del rugbi i els seus atractius. Els interessats podran tindre continuïtat en l’Escola
de Rugbi, que ja ha començat els entrenaments, en el mateix horari que l’equip femení:
dimecres i divendres a les 18.30 h. Per la seua part, l’equip sénior també està immers en
plena pretemporada, i en este cas entrena els dilluns, els dimecres i els divendres a les 20
h.
Més informació: Eduard Calatayud, director tècnic del Cullera Forval RC (tel. 722 23 54 70).

Article d’opinió.

Aquest dissabte passat 22 de febrer l’equip femení Inter-Safor es va enfrontar al CR A Palos Cuenca amb la derrota de les nostres per 10 a 39. Tanmateix, el resultat del marcador és el que menys ens ha d’importar.

Està clar que participe a una lliga per a gunayr i obtindre el millor resultat possible, però crec que per a aquesta temporada és més vàl.lida la máxima: el que importa és participar. I per a ser la primera vegada que disputem una lliga no podem més que sentir respecte i molta admiració.

El nostre equip, format per jugadores de Cullera, Alzira i Gandia,  és un equip molt jove i no només per manca d’experiència sinó per la mateixa edat de moltes de les seues jugadores, ja que la majoria d’elles tenen entre 15-18anys.

Ja ho hem dit en altres ocasions que l’evolució que hem vist partit a partit és bestial. En només una temporada la millora tant en defensa com en atac són molt considerables, així com la seua capacitat de crear situacions de perill a les rivals.

Aquest partit disputat  aquest dissabte a Cullera al Camp de Rugby Juan Palomares correspon a la 4ª Jornada de la Lliga 2ª Territorial  grup B de la Federació Valenciana. El quadre de competició d’aquest grup està format per cinc equips: INTER/SAFOR, CR A Palos Cuenca, CR San Roque, Estudiantes i Elda. Cal dir també que es juga a 13

La continua pressió del A Palos va fer que la majoria dels minuts del joc es realitzara dins la nostra 22, provocant que al minut 28 caiguera el segon assaig al seu favor. Sense transformació deixaria un marcador de 0 a 10.

Aquest segon assaig sí que va provocar un cert canvi d’actitut i va começar el nostre equip a començar a tindre un poc més la possesió de l’oval però al minut 33 les coquenses donen el colp altra vegada i amb una bona jugada de les seues ¾ aconseguien el tercer assaig,i aquesta veada sí que es transformaría provocat un marcador de 0 a 17

Ja no donaria per a més aquesta primera meitat.

Segona Part.

Els responsables de l’equip femení, Carlos Frígola i Felipe Cortés, aprofitaren el descans per aportar un poc de serenitat i corregir les situacions que estaven portant l’equip al desànim i com es comprensible a una manca de concentració.

Tanmateix, al minut 6 de lasegona part les rivals sorpernien a les nostres trencant la defensa i aconseguir el seu quart assaig i que sense trasformar posaría el marcador un 0 a 22.

Les xiques del A Palos Cuenca estaven sent superiors tant a la melé com a les touch inclús dominant quasi bé totes les fases joc però veus ací la qualitat de les nostres xiques, que no perdien les ganes de jugar.

A partir d’ací començaren a jugar més al camp rival i les arribades a la 22 contrària anàven fent-se més freqüents.

Aquest canvi donaria el resultat en poc de temps, i seria al minut 51 quan arrivaria el primer assaig de les nostres de la mà d’Alma Chornet. En no transformar-se ens donaria un marcador de 5 a 22.

Tanmateix, al minut 60 un nou assaig de les conquenses restava l’alegria de les nostres però no les ganes de seguir lluitant. Tot i que la impossibilitat de fer canvis per manca de plantilla i la lesió d’una de les nostres provocaría que la resta del partit jugaren amb inferioritat.

Les rivals sí que feren tres canvis que els va donar aire fresc i increment del ritme donant fruit a dos assaigs als minuts 64 i 77, transformat el segon.

Però, la qualitat humana i les ganes d’aquestes xiques donarien encara per a aconseguir un assaig al minut 80 a càrrec d’Eli González, que deixaria el marcador final per 10 a 39.

Tot i les dificultats, aquesta segona part va ser molt diferent i es va veure un equip més cohesionat i capaç.

Per l’equip INTER/SAFOR jugaren:

Aguilera Ripoll, Neus

Artiles Bohigues, María

Chornet Gimeno, Alma

Fayos Mico, Maria Victoria

Gomis Piris, Laura

González Miñana, Elisa

Legón Calero, Melanie

Maire Gómez, Africa

Martín Serra, Carla

Moscardó Prieto, Alba

Navarro Fernández, Sofía

Pöhmerer, Paula

Victoria Rodríguez, Lucía

És obvi, que encara queda molt per millorar però l’evolució que han demostrat és molt considerable i a destacar. Es varen poder veure placatges molt encertats, jugades a la mà il.lusionats i unes ganes encomiables.

INTER/SAFOR femení sou les meues heroïnes! Us mereixen participar al playoff!!

Lluís Aragó

Després de dos jornades consecutives gens agradables, els Gats Blaus ens oferiren una vesprada de bon rugbi acompanyat d’una clara victòria en derrotar el Sant Roc de València per un clar 44-19, que hauria pogut estar més ample però no més digne. Un resultat que a banda de reflectir el vist al terreny de joc, ve a reafirmar que els riberencs saben jugar i bé i que si és cert que els accidents ocorren en qualsevol activitat humana, també ho és que l’esperit de superació i combativitat és necessari per deixar-los arrere. I justament és el que feren els nostres.

Valorant l’actitud i demés dels nostres jugadors i cos tècnic, dona la impressió que més que retrobar-se a si mateix, el que feren fou centrar-se en les seues potencialitats, traient el seu ADN Gat Blau, xafar la gespa amb les botes, emprant el cap amb intel·ligència, controlant la tensió necessària i injectar la ineludible adrenalina. I així, els seus cossos es desplaçaren impulsats per cames fermes, ràpides i decidides.

I no es tracta de poesia –o millor simulacre de la mateixa- sinó que tots els assistents a l’encontre absorbirem aquest missatge individual i coral alhora. I si cal apuntar alguna cosa negativa no és altra que la magnitud de l’esforç dels cullerencs comportà que arribaren a l’últim quart d’hora del xoc prou desfonats físicament, i això ho aprofità el Sant Roc per tal de maquillar el marcador una mica i de pas recordar que en aquest esport mai pots rendir-te, i els visitants així ho feren. El seu mèrit va estar –i s’ha de valorar i felicitar- en no baixar mai els braços, sobretot en el transcurs de la primera part, aguantant com pogueren i sabien el vendaval blau i blanc.

Com a exemple, en les fases estàtiques cap equip conquistà una melée en contra i en les touches l’equilibri també va estar present. Això si, la nostra davantera va fer molt de mal en atac. Els terceres sortiren furibunds, penetrant i desconcertant la línia defensiva rival, la primera línia caigué sobre els agrupaments com un martell per tal de penetrar més en camp contrari, desarmant la disciplina seua disciplina amb passes curts, ben dirigits i amb bones recepcions gràcies a jugar agrupats –mai es quedà a soles un dels nostres-, el mig de melée va estar encertat dirigint els agrupaments i servint balons en els moments precisos; l’obertura emprà un joc al peu intel·ligent quan calia, passava balons en totes les seus modalitats: curts a segones línies incrustades en l’atac obert, llargs al primer o segon centre, depenent, i aquests també imprimiren velocitat a les seues accions de manera decidida amb passes de molta qualitat, sempre fent el seu joc i recolzant-se amb els ales quan calia o bé servir-los els balons per tal de culminar jugades, mentre les incorporacions de l’arrier proporcionaven superioritat numèrica i tàctica. I així anaren caient les marques, unes culminades pels davanters, altres per la línia. I recordem que davant una fèrria defensa visitant.

En definitiva, partit de nivell el jugat per l’Inter Cullera Forval, al qual els incondicionals despedírem amb una més que merescuda ovació reconeixent tots els seus mèrits i per la satisfacció de comprovar que de vegades les coses poden ixir d’una manera o d’altra, però quan es demostra que els Gats Blaus són el ventall de les essències del rugbi, ens he de descobrir. I és el férem com no pot ser d’altra manera.

A les ordres del col·legiat Víctor Borrás que va tindre una actuació correcta, el Cullera Forval formà amb: Gomis Piris, Sergi; Chornet Gimeno, Héctor; Manzanera López, Rubén; Nicola Llopis, Enrique; Martin Herrera, Gonzalo; Castelló Jerez, Adrià; Jaime Escobar, Eric; Sieres Català, Víctor; Sancasto Cañizares, Alexandre; Shinzato Perren, Alexis; Andres Rodriguez, Bryan; Valiente Pardo, José Francisco; Gadea Galera, Marcel; Ferrer Llopis, Álvaro; Palop Soler, Alexandre; Manzanera López, Noel; Gisbert Llopis, Santiago; Bobbio Castellano, Gabriel Ezequiel; Nacher Sebastià, Adrià; Moncho García, Iván; Selma Soler, Carlos; i Revuelta Manzano, Xavier. Tots brillaren a gran altura.

El Noi Ovalat.

Article d’opinió de Lluís Aragó.

Vesprada gèlida, no tant per les baixes temperatures sino pel fort vent que va marcar la jornada, que va complicar l’estada al camp tant a les jugadores com al públic assistent.

Com ve sabeu ens hem unit Cullera Rugby Club i RC Alzira (INTER) amb la Safor RC per poder participar per primera vegada a la lliga territorial femenina. Tenim un equip jove encara en procés formatiu però que poc a poc va desmostrant la seua gran valúa.

Els primers 30 minuts van estar marcats per un domini molt considerable, desenvolupant-se la major part del joc al camp de les nostres contrincants.

El clar domini de les jugadores Inter-Safor va estar marcat per una intensat física i de diverses fases de joc constant situant-les repetidament dins la vint-i-dos contrària. Tot i això, els minuts anàven passant i el bon joc no obtenia el resultat desitjat, mantenint-se el marcador 0 a 0 fins el minut 22 en el qual les jugadores del San Roque/Paterna obtenien el seu primer assaig per una bona jugada a la mà i una ràpida carrera de la seua ala que va sorprendre les nostres

El domini era nostre però van ser pertant les contrincans les que van aprofitar una ràpida jugada i avançar-se al marcador. Tanmateix, es nostres tornàven a posar-se al partit i tornaven a dominar l’atac i el joc, però una segona jugada pràcticament igual que la que va propiciar el primer assaig donaria pas al segon en només 5 minuts després.

Les coses es posaven complicades però l’actitut de les nostres jugadores no va decaure demostrant la gran capacita d’aquest jove equip. El resultat parcial a la meitat del partit esdevenia en un 0 a 14.

Com he dit abans la sensació de fred va fer que el descans quasi es convertia en un suplici però els entrenadors, Felipe Cortés i Carlos Frígola, donaven suport i indicacions per corregir el joc i plantejar la segona part. Tot i el resultat en contra la sensació era molt positiva per la capacitat de joc demostrada.

L’únic assaig que farien les nostres esdevindria al minut seixanta-cinc després de tres fases que va culminar Alba Moscardó i va transformar Maria Artiles per mèrit del bon treball en equip.

D’aquesta manera per fi el bon joc de les nostres aconseguia el seu més que merescut fruit i recompensa per a satisfacció del públic assistent.

Tanmateix, mentre el nostre joc és mantenia en un bon nivell serien les rivals les que estarien més encertades i aprofitant la velocitat i errades en defensa per la nostra part encara farien quatre assaigs més per deixar un marcador final de 7 a 45.

Un resultat algo injust pel bon treball que desplegaren les nostres jugadores però sent realista encara estan en ple procés formatiu, sent la primera vegada que juguen partits de competició i amb jugadores molt joves. Però cal destacar eixos pimers trenta minuts de gran intensitat per a plaer i satisfacció dels que estàvem allí presents.

Em quede amb les seues cares d’alegria malgrat el resultat, sabedores que l’objectiu no és guanyar partits sino anar millorant etapa a etapa. Em quede amb les seues ganes, em quede amb la seua actitut. Teniu tot el meu respecte i admiració, que sé que és el de molta gent del Club.

En aquest partit varen jugar: Neus Aguilera, Neus Garrigues, Alma Chornet, Victoria Fayos, Laura Gomis, Elisa González, Melanie Legón, África Maire, Carla Martín, Iris Romero, Paula Pöhmerer, Alba Moscardó i Maria Artiles