2a jornada de rugbi femení INTER-SAFOR vs San Roque/Edetans/Paterna

Article d’opinió de Lluís Aragó.

Vesprada gèlida, no tant per les baixes temperatures sino pel fort vent que va marcar la jornada, que va complicar l’estada al camp tant a les jugadores com al públic assistent.

Com ve sabeu ens hem unit Cullera Rugby Club i RC Alzira (INTER) amb la Safor RC per poder participar per primera vegada a la lliga territorial femenina. Tenim un equip jove encara en procés formatiu però que poc a poc va desmostrant la seua gran valúa.

Els primers 30 minuts van estar marcats per un domini molt considerable, desenvolupant-se la major part del joc al camp de les nostres contrincants.

El clar domini de les jugadores Inter-Safor va estar marcat per una intensat física i de diverses fases de joc constant situant-les repetidament dins la vint-i-dos contrària. Tot i això, els minuts anàven passant i el bon joc no obtenia el resultat desitjat, mantenint-se el marcador 0 a 0 fins el minut 22 en el qual les jugadores del San Roque/Paterna obtenien el seu primer assaig per una bona jugada a la mà i una ràpida carrera de la seua ala que va sorprendre les nostres

El domini era nostre però van ser pertant les contrincans les que van aprofitar una ràpida jugada i avançar-se al marcador. Tanmateix, es nostres tornàven a posar-se al partit i tornaven a dominar l’atac i el joc, però una segona jugada pràcticament igual que la que va propiciar el primer assaig donaria pas al segon en només 5 minuts després.

Les coses es posaven complicades però l’actitut de les nostres jugadores no va decaure demostrant la gran capacita d’aquest jove equip. El resultat parcial a la meitat del partit esdevenia en un 0 a 14.

Com he dit abans la sensació de fred va fer que el descans quasi es convertia en un suplici però els entrenadors, Felipe Cortés i Carlos Frígola, donaven suport i indicacions per corregir el joc i plantejar la segona part. Tot i el resultat en contra la sensació era molt positiva per la capacitat de joc demostrada.

L’únic assaig que farien les nostres esdevindria al minut seixanta-cinc després de tres fases que va culminar Alba Moscardó i va transformar Maria Artiles per mèrit del bon treball en equip.

D’aquesta manera per fi el bon joc de les nostres aconseguia el seu més que merescut fruit i recompensa per a satisfacció del públic assistent.

Tanmateix, mentre el nostre joc és mantenia en un bon nivell serien les rivals les que estarien més encertades i aprofitant la velocitat i errades en defensa per la nostra part encara farien quatre assaigs més per deixar un marcador final de 7 a 45.

Un resultat algo injust pel bon treball que desplegaren les nostres jugadores però sent realista encara estan en ple procés formatiu, sent la primera vegada que juguen partits de competició i amb jugadores molt joves. Però cal destacar eixos pimers trenta minuts de gran intensitat per a plaer i satisfacció dels que estàvem allí presents.

Em quede amb les seues cares d’alegria malgrat el resultat, sabedores que l’objectiu no és guanyar partits sino anar millorant etapa a etapa. Em quede amb les seues ganes, em quede amb la seua actitut. Teniu tot el meu respecte i admiració, que sé que és el de molta gent del Club.

En aquest partit varen jugar: Neus Aguilera, Neus Garrigues, Alma Chornet, Victoria Fayos, Laura Gomis, Elisa González, Melanie Legón, África Maire, Carla Martín, Iris Romero, Paula Pöhmerer, Alba Moscardó i Maria Artiles